Un pi, en esser banyut,
m’espant com no tenga teia.
Ja m’ho deien, i no ho creia,
que tu eres llenguerut.

Jo aquí t’he de retratar
dins sa lluna d’es mirai,
perque es qui no t’ha vist mai
encara et pugui mirar.

Jo tenia un foc colgat
que sempre s’aigo bullia,
i s’amor sempre creixia,
i mai l’havia mudat.
Sense aigo l’has apagat.
M’anaves amb traidoria:
vares dir que com poria
prendre, no hagués amollat.