Aquell homo tan pelut
que és color d’es llum de ferro,
quan va esser p’es Pla d’es Verro,
de lluny, pareixia un ruc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Algaida
Núm de glosa
433
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tres anys fa que som casat
i cada any he mort un porc,
manco l’any passat i s’altre
i enguany que no n’he mort.
Jo li vaig donar s’amor
perque la hi `via promesa;
de venir no té peresa:
anau o no a estimar-hó!
Jo tenc una esmoladora
i no la puc fer esmolar,
i ma mare la vol dar
an En Ferós, per penyora.
Tradicionari de Mallorca
