Aquell homo tan pelut
que és color d’es llum de ferro,
quan va esser p’es Pla d’es Verro,
de lluny, pareixia un ruc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Algaida
Núm de glosa
433
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es sant d’aquesta diada
tenguem-lo per advocat.
Jo mai m’haguera pensat
que aquí tenguessen un gat
tan prop de sa sobrassada!
Jo som bon al•lot, mon pare,
i vós no m’estimau gens:
jo començ a treure dents
i mossegaré mu mare.
A Andratx diuen a la cara
a un fadrí, en no agradar:
-Fiet, vés-te’n a colgar
i comana’m molt ta mare.
Tradicionari de Mallorca
