Estimat, veniu, seureu;
vet aquí un banc daurat.
Vos diré sa veritat
i vós també la’m direu.
El cel està ennigulat;
a qualque lloc hi deu ploure.
Aquest punt hem de concloure:
si som vei, no m’has de coure.
No hi ha com llenyam granat!
Desengana’n un o s’altre
i no en faces penar tants.
Mira que es dits de ses mans
s’avenen uns amb sos altres.