Sa meva dona era Rosa
i me deixà set ramells:
tres roses, quatre clavells,
i em va dir que cuidàs d’ells:
“Jo no et coman altra cosa “.
Sa veritat la dic tota,
voldria que Déu ho fes:
lo que menjaré, caigués,
fii meu, dins sa teva boca.
Molt m’agrada, i no ho creureu,
sa xuia d’un porc femella:
¿vós que me convidareu,
quan matareu sa porcella?