Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!

Tothom passa i atravessa;
i vós, ¿qué no travessau?
Estimat, si vós tornau,
encara som sa mateixa.

En veure fadrí granat,
ses al•lotes solen dir:
-¿Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!