Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Selva
Núm de glosa
92
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es fum se’n va i no torna.
Així te n’anasses tu!
No t’enyorarà ningú,
perque ets homo de mala ombra.
Tota sa meva grogor
me ve d’una malaltia,
però sa teva negror
no la’t llevarà sabó
ni lleixiu, per fort que sia.
Sa guerrera fa bravates
que m’ha robat s’estimat:
som jo que li he deixat
que li fes unes sabates.
Tradicionari de Mallorca
