Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Selva
Núm de glosa
92
Volum
II
Altres cançons relacionades
Fadrina que s’enamora
d’un fadrí que sols no hi va,
mereixeria fermar,
com s’ase, a sa menjadora.
Pobres, aconhortau-vós;
en aquest món no és res nou:
aquell qui és nat per un sou,
mai per mai ’ribarà a dos.
Mai he vist tal proceir
com fan devers sa Creu Nova;
ell hi ha fadrí qui prova
p’es corral fer-les sortir!
Tradicionari de Mallorca
