Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Si estic desterrat a Aubenya,
de pensament som aquí.
S’estimada ha de tenir
es cor més fort que una penya.