Un homo que seu en terra
no seu a damunt paret,
i enverga qualque pet
com es ventre d’una gerra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Selva - Biniamar
87
II
Mai del món he enyorat
es qui no s’empra de mi:
mai he duit dol de fadrí
que de venir s’és deixat.
Antany tenia un moixet
que de llet el vaig criar.
Dejorn el duia a colgar,
que no s’enredàs de fred.
I li donava panet,
es matins, per berenar,
i, es migidia, per dinar,
li estrellava un ouet.
Jo li feia sa traveta
perque no pogués fugir.
Cada dia dematí
’gafava qualque rateta.
Alegre està el segador
com acaba s’escarada:
ell acaba sa calor
i l’amo pren sa suada.