L’amo sempre atropellava:
-Hala, hala, jornalers!-
I si no era p’es doblers,
mal aire em faç, si segava.

Quin bé em volies, tan fort!
Que mudasses, jo no ho creia.
Tants de comptes de tu feia,
estimat, com de la mort.

Busqueret, si vas a Alger, tintana amorosa,
tu faràs llarga volada, tintana amorosa amada.
i diràs a mos parents que mos pares m’han casada.,
Que m’han casada amb un jai, amb un jai barba gelada.
I m’han casada amb un jasi que tenia nou-cents anys,
i m’han casada amb un jpve que ne tenia mil i tants.
Fa set anys que som amb ell i no l’he vist mai de cara
només un dia dins s’hort qui perdó li demanava.
I aquest dia em prometé unes faldetes de llana,
un mantell de gira-sol i un davantal d’endiana.
Li vaig afinar un ull tort i l’altre qui s’entelava.
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, menjàveu el pa dolent,
i el menjau aquí de xeixa pastat en ribell d’argent.
-Més val estar a ca mos pares i menjar el pa dolent
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, vós anàveu per dins fems,
i aquí anau de quadra en quadra i trepitjau or i argent.
Més val estar a ca mos pares, caminar per damunt fems
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que a casa de vostres pares, ’nàveu a missa corrents
i aquí hi anau en calessa amb tot s’acompanyament.
-Més val estar a ca els meus pares i anar a missa corrents,
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!