Jo et duc comandacions
d’un jove qui fa quartanes
i té ses colors tan sanes
com aquelles hortolanes
qui d’estiu mengen melons.

Jo vaig darrere mon onclo,
veiam si me farà hereu:
-Conco, conco, conco, conco!
Conco, conco, ¿què voleu?

Un fandango refilat
l’han de tocar mano-mano:
toca’l, idò, Mariano,
tu que n’ets tan afectat.