Garrida, vós sou el sol;
garrida, vós sou la lluna;
garrida, vós ne sou una
qui es meu cor d’altra no en vol.
Amb cadena de cent baules
estàvem lligats jo i vós;
i ara, per desfer-mós,
han bastat quatre paraules.
Garrida, ¿formatge em dau
en temps de botifarrons?
Ja vendran ocasions
qu eus donaré lo que em dau.