Un cranc va fer una endemesa
que n’és digna de contar:
amb un misto de pelleta
va pegar foc a la mar;
d’es susto, se va negar
dins es tap d’una llumeta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Santa Maria del Camí
Núm de glosa
371
Volum
II
Altres cançons relacionades
Que he duita de mala sort, enguany, amb so festejar!
No em tornaré enamorar
d’homo que du es capell tort.
Adiós, diu es febrer;
me’n vaig i vos deix amb set,
i, si es març és tan estret,
farem badais, l’any qui ve.
Ses al•lotes de Porreres
duen es monyo estufat
i es davantal ben planxat
amb sa laçada darrere.
Tradicionari de Mallorca
