Una mosca vironera
venia sucre esponjat,
i una beia amb un xorrac
’faitava una cadernera
com un gall enmig de s’era
qui feia batre un llimac.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sóller
Núm de glosa
355
Volum
II
Altres cançons relacionades
“Sa taca de s’oli, se’n va”,
va dir s’olier que en duia;
“emperò sa de sa xuia,
com més freguen, més n’hi ha”.
A Na Bet li donenbrou
de moltó o de gallina,
i li han batiat sa nina
a sa font d’es carrer Nou.
Va sortir En Pere Seguí
sonant sa picarolada;
li han posat Bet Nonada.
Mai ho havia sentit dir!
Sa meva sogra passada,
jo no li vui gens de mal:
Déu li do pigota i tinya,
ronya i mal de queixal.
Tradicionari de Mallorca
