Altres cançons relacionades
Vós sou l’estelet brillant
descobert d’ennigulada,
qui, com ve de matinada,
els seus raigs van augmentant;
jo, per esser-vos davant,
careta de diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Un dia enmig de sa plaça
es batle perdé es cervell,
i ara du baix d’es capell
un bon tros de carabassa.
Unes hores no em pensava
que es voler fes tant de mal!
Sa prenda més principal
que tenia, m’ha deixada.
Dins poc temps seré enterrada
per amor, i ja ho diran.
Ets àngels del cel veuran
quan jo estaré ajonoiada
dins sa fossa i sepultada
per mor s’estrella coral.
Tradicionari de Mallorca
