Vós sou l’estelet brillant
descobert d’ennigulada,
qui, com ve de matinada,
els seus raigs van augmentant;
jo, per esser-vos davant,
careta de diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.

En estar malalta, dic:
De mon mal vós sou el metge;
si me trobau pobra i lletja,
jo vos trob guapo i ric.

Vostra hermosura traspassa;
apreciar-la no poreu.
La jove, vós mereixeu
que el sol reverenci’ us faça.