Una formiga que duia
deu mil quintars de gerret,
i un llagost verd petitet
en duia vint mil de xuia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Selva - Biniamar
72
II
Com ve devers mitjanit,
sa mare se colgaria;
per donar gust a sa fia,
vetla i fa s’adormit.
Un moscard i una mosca
s’havien de provar a tocs;
’naren a cercar garrots
un dia a entrada de fosca.
Aquí en duc una de bona:
¿qui és que, d’homo, torna al•lota,
i puja i creix a poc a poc
fins que arriba a fer-se dona?
L’ullastre, que torna olivera.