Qui s’enamora, no té
una hora de llibertat,
i tu vius més descansat
que no el mateix cavaller:
només véns quan te cau bé,
mai quedes descompassat.
Ja hi romandràs enganat,
per algun temps! Deixa fer!
Que jo t’escriuré un paper,
sense ploma ni tinter,
que per tu serà sobrat!
Me n’anava rego-rego
per damunt una paret.
Ses dones de Campanet
duen sa coa de serro.
On campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿Ara plores –antes, antes!-
com veus que no hi ha remei?