Fent es lloro, fent es lloro,
un mes la vaig festejar.
Jo només hi vaig anar
en temps de figues de moro.
-Mon marit, no me deixeu,
que hi ha poc som jovençana.
-Poloni’, el Rei me demana;
si em voleu bé, no ploreu.
Som En Toni Misseret
d’es terme de Llucmajor,
i sé fer qualque cantó
de marge o de paret.