He rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí.
Lo que em dóna pena a mí
és es floquer de sa cinta.

Diuen que de tant de suc
varen omplir tot allò
i l’amo En Miquel té por
que no li arrib a s’aujub.

Tu portaves es reclam
de ses jovenetes guapes,
i ara aniràs per ses places:
-Hala, dones! Treis pedaços,
que a ca es sogre en baratam!