Vaig sembrar llavor d’amor
dins es teu jardí, garrida,
i ara t’ets ensenyorida
d’es planter i sa llavor.
Per ventura estic malalta
i vós deis: “Regalau-vós!”
¿Regalar-me ausent de vós,
I el millor regalo em falta?
Bon al•lot, ¿per què no vols
que et diguin Caramina?
et direm cosa més fina:
et direm En Robacols.