Una jove de sa Pobla
que no havia segat mai,
va dir quan va esser en es tai:
-Quin sementer de restoble!

El dilluns, primerament,
principi de la setmana,
lo que mos darà la gana
perque tot vagi corrent.
El dimarts, fava parada
cuinada amb ossos de porc,
i li heu de pegar fort.
Digau-ho, si no us agrada.
Dimecres, aguiaré
mongetes o moros negres;
això perque tu conegues
amb mi si et camparàs bé.
Dijous, cuinarem ciurons,
qui és s’escudella del dia
i llavò per darreria,
farem altres aguions.
El divendres, per desig,
cuinaré faves ceiades
i bledes blanques mesclades,
i, per darrere, ous frits.
Dissabte us aguiaré
fideus bons amb llangonissa
i tots farem una rissa
i direu si ha sortit bé.
El diumenge, per dinar,
vos aguiaré burbaies.
Los trebais, amb grans riaies,
plegats los hem de passar.

Don Miquel, aquell embui
lo hauríem d’aclarir.
Si se torna estrevenir
que amb sa clau no pugui obrir,
me pas ses portes per ui.