Donareu aquest paper
a Margalida Sureda,
solament que ella conega
que jo amb ella tenc es bé.
Jo no mud ni mudaré
enc que el món trabucat veja.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cartes
Poble
Artà
Camp Semàntic
Declaració, Honestedat, Passió i enamorament, Transformació i canvi
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Assonant
Versos
6
Núm de glosa
307
Volum
I
Núm de pàgina
21
Altres cançons relacionades
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!
Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.
Si sa meva amor du dol,
jo em posaré capa negra:
solament que ella conega
que en no veure-la duc dol.
Tradicionari de Mallorca
