Sa jaia de s’Erissal
i es jai de ses Algorfes
llauraven amb dues moixes,
totes dues eren coixes,
es dissabte de Nadal.
Es jai servava es mantí,
sa jaia ses corretjades.
En ‘ver de mester cinglades:
-Jaiota, pegau aquí!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sant Joan
271
II
Qui n’és causa, bona amor,
que estiga a llibre de rei,
d’es cap li surta es cervell
com ses bales d’un canó.
Ses porgueres de blat bo
sempre van damunt damunt;
quan tu deixaràs es punt,
llavores el prendré jo.
A quinze anys, fadrina hermosa
ja se comença a estufar;
a vint, ella a punt està,
i a vint-i-cinc ja se’n va,
i a trenta ja és tirosa.