Mon pare poda una parra,
mon pare una parra poda,
com ve que se despampola
ja tira es pàmpol sa parra.

Com a mi em veuran mudar
s’amor a ses Catalines,
aigos de fonts i cantines
ja no se n’encontrarà,
i es peixos de la mar
sortiran a pasturar
a guardes per ses marines.

Agafa es tinter i sa ploma
I escriuràs mon sentiment;
Com no te veig de present,
Res d’aquest món gust me dóna.