Altres cançons relacionades
Ahir vespre eren la una
com me’n vaig anar a colgar
i vaig veure emmidonar
dues joves a sa lluna.
Ai, ai, ai, Catalineta!
Tu la m’hauràs de pagar,
perque no em volgueres dar
un boçí de pa amb fonteta.
Qui mira, al cap i a la fi,
se lleva es mal pensaments.
“Cada cosa en es seu temps”:
fa estona que ho sent a dir.
Tradicionari de Mallorca
