Altres cançons relacionades
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Es dia de Sant Miquel
tu t’has volguda esposar;
que molts d’anys pugues estar,
Magdalena, amb En Biel.
Val més un trebaiador
mentres que sigui honrat,
que no un cap esflorat,
maldament sigui senyor.
Tradicionari de Mallorca
