Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
35
II
Estimat, no tremoleu;
no tengueu por de guerrer,
que s’amor no mudaré
mentres vós no la mudeu.
Sempre ets estada atrevida
i fluixa d’enteniment.
Si t’he parlat malament,
cara de sol resplandent,
tu me daves sa seguida.
-Madò Catalina,
¿què feis, com campau?
A sa vostra fia,
¿per què no la’m dau?
Si no la me dau,
la vos robaré
i la vestiré
d’encarnat i blau.
I la me’n duré
dellà Galilea
i la vetsiré
de pèl de monneia.
I la me’n duré
dellà Galatzó
i la vestiré
de pell d’eriçó,
i farem bugada
amb so meu canó.
Si hi ha bona cendra,
farem bon lleixiu.
Tu, ¿que me dorms o beques,
o de mi te rius?
Te conec, herbeta,
poriol te dius!