Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cartes
Poble
Esporles
Camp Semàntic
Capellans i frares, Declaració, Déu, Floretes, Mobles i utensilis, Monges
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
56
Volum
I
Núm de pàgina
21
Altres cançons relacionades
En es carrer de Batlet
es fenàs torna retreure.
Du cadira, si vols seure,
o si no, estaràs dret.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Que no saps que em prometeres,
Aina, dins es pastador,
que em daries ton amor?
Traidora! I ara m’ho negues!
Tradicionari de Mallorca
