Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cartes
Poble
Esporles
Camp Semàntic
Capellans i frares, Declaració, Déu, Floretes, Mobles i utensilis, Monges
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
56
Volum
I
Núm de pàgina
21
Altres cançons relacionades
En esser posta sa lluna,
cara de sol vertader,
gràcies a Déu pots fer
si com jo ne trobes una.
-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.
Que no saps que em prometeres,
Aina, dins es pastador,
que em daries ton amor?
Traidora! I ara m’ho negues!
Tradicionari de Mallorca
