Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cartes
Poble
Esporles
Camp Semàntic
Capellans i frares, Declaració, Déu, Floretes, Mobles i utensilis, Monges
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
56
Volum
I
Núm de pàgina
21
Altres cançons relacionades
Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.
Entre pomera i noguer,
taronger i llimonera,
trob una dona grossera
que de brancons de figuera
fa ramells, i no està bé.
Ajuda’t i t’aidaré:
de ningú me fiaré:
només de Déu, perque té
la paraula vertadera.
També seràs sa darrera
de dones, que miraré.
Tradicionari de Mallorca
