D’una pala fan un forn
i d’un forn, una fornera.
Pin, pon, fuera!
Aigo que és maina de Déu
posada pel cristià
no la m’has volguda dar.
Que és d’ingrat aqueix cor teu!
En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!