L’amo de Son Pentinat
formatjava d’una euveia
i cada dissabte treia
més de cent sous de brossat.
D’es serigot que han tirat
es torrent ja se’n va a mar,
i un dia se va embossar
i també li va negar
cent corterades de blat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
182
II
A dins Son Net deixaré
espines per recordança.
A mi em basta l’enyorança
per tot es temps que viuré.
Si no en tens de pa, cerquè’n,
que jo no vui dijunar,
que quan nos vàrem casar,
tu t’hi vares obligar,
estimat meu, a dur-me’n.
Sainies de plenitud
dues cada mes me’n dava,
i mu mare se pensava
que era sang que m’ofegava,
i era que jo ja n’estava
de sa teva amor vençut.