Es tirar fa enamorar,
segons ses pedres d’on vénen,
i ses al•lotes entenen
es fadrins sense parlar.

L’amo, l’amo, vós sou bo;
sa madona, gran guitzera,
perque com mos ve darrere,
amb un “botre!” mos fa por.

Jo estava a s’ombra d’un pi
al reparo d’una soca.
Es qui acompanya s’al•lota
no troba llarg es camí;
i si l’hi troba, pot dir
que encara s’amor és poca.