Hermós, polit claveller,
amb altre no em vull casar.
No muds, que no vull mudar.
Serva’t, i me servaré
tan verd com l’arbre qui té
ses rels devora la mar:
sense regar-lo, verd va,
i jo, sense festejar,
aiximateix te voldré.

Cada dia surt es sol;
tant surt per mi com per vós.
Si deis que som envejós,
bona amor, no ho som tot sol.

Ai, ai, ai, Catalineta!
Tu la m’hauràs de pagar,
perque no em volgueres dar
un boçí de pa amb fonteta.