Jo voldria que plogués un mes i mig de llimones i ses dones petitones es torrent les se’n dugués.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Puigpunyent - Galilea
173
II
Carta, ves-te’n aviada p’es camí de Manacor. Ja diràs a mon tresor que s’oliva s’ha acabada.
Sa meva fauç és d’acer i té es dentat de ferro. Jo peg qualque toc en terra per veure si la rompré.
En trobar roca, ballava, per donar gust a la gent. En so segar és diferent: mitges messes no guanyava.