Jo voldria que en plogués
un any i mig, de bergantes,
i, si ara n’hi ha tantes,
llavò n’hi hauria més.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Deià
Núm de glosa
171
Volum
II
Altres cançons relacionades
Com ella duia el dinar
a los pobres segadors
aquell dimoni envejós
es covo li va tirar;
ella el va tornar aixeca
i va ser més saborós.
Damunt sa Font d’Oli-clar
vaig pensar en lo ropit;
un animal tan petit
per viure passa la mar.
Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Son Peretó:
no hi vaig coir sa llavor,
i d’aquí em ve, bona amor,
sa meva pobresa tanta.
Tradicionari de Mallorca
