Jo voldria que en plogués un any i mig, de bergantes, i, si ara n’hi ha tantes, llavò n’hi hauria més.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Deià
171
II
Tota la meva quimera era de festejar-tè, però la de voler-tè es meu pensament no era.
D’estiu en es Mirador s’hi fa mollera roquera. Jo em tenc de casar amb en Pere, perque li tenc passió.
A quinze anys ella comença la jove a sentir remor; de blanquet i vermeió no li basta quant avença.