En anar a festejar,
no te’n menis companyia,
que, encara que germà sia,
sa carn de s’olla et traurà.

D’alegria es meu cor salta
en veure’t o sentir-tè,
i, si no ets d’es meu parer,
serà com qui pegar-mè
amb una mà a cada galta.

Germana meva, jo et planc
que et casis amb teixidor
que et farà menjar es segó,
no dic es que faràs, no:
es qui cau davall es banc.