Tothom me diu: “Lletja, lletja”,
i de lletja no hi puc res.
Tan bon mestre a mi m’ha feta
com la qui més gallarda és.
¿Qui és qui porta la pauma?
Dic: És la Mare de Déu.
Per alegrar el cor meu,
duis-me noves d’En Tomeu,
d’En Bernat, o d’En Jaume.
De mal no surt sinó mal:
ja ho va dir el sen Julià.
En començar a festejar,
la fadrina ha de badar
cent uis, com un gat d’hostal.