Aquest jove, cada mes
muda sa pell de sa cara,
i llavò diu a sa mare
que és caigut dins es batzers.

Si mos passos són perduts
en venir la darreria,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.

Ja sé que has fetes bravates
de que per riure has vengut.
¿No et basta lo que has perdut:
es temps i sa joventut
i es tacons de ses sabates?