A missa a’s Rafal Pudent
ja no m’hi veureu tornar,
peque hi ha molta de gent
que no veu es capellà.
Ai, que estic d’enamorada!
I tu, que hi estàs de poc!
Dins lo meu cor tenc un foc
i tu hi tens aigo gelada.
Quina amor tan infundada
que mos teníem jo i vós!
I ara, en encontrar-mós,
acalam es cap, tots dos,
i no mos miram de cara.