Jo m’aixec de matinada,
pas per ca vostra i no hi sou.
I ara ja no hi ha rou,
ni rou ni gens de roada;
sa boira ja s’ha escampada
p’es comellar de Son Pou.
Es dia que us casareu,
a mi em duran a enterrar;
la meva gent anirà
endolada i plorarà,
garrideta, i vós riureu.
Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.