Tot siga del qui bé vol,
i vós ja seríeu meva.
Jo vos trob, ‘moreta meva,
més garridoia que es sol.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Catalina, bona amor,
m’han dit que jeus arrendida.
Jo et duc una medecina
d’es potecari millor.