Saps que estic d’encadarnada!
Jo casi no puc dir res!
Vaig festejar, anit passada,
fins que tocaren les tres.

No puc menjar ni puc beure,
per medi de Déu som viu:
dins sa presó estic catiu;
si qualque dia veniu
a Ciutat, veniu-me a veure.

Afanya’t a espigolar,
lleva’t sa mà d’es genoi,
no te mengis es rostoi:
l’amo el vol p’es bestiar.