Estimada, flors són flors,
i no són de taparera;
no hi ha flor més vertadera,
garrida, que lo teu cos.

-¿Que et fan menjar llevat agre?
Jesús, que estàs de torrat!
-Si em `guesses vist l’any passat!
Saps que estava de més magre!
-De sa carn que et trobes ara,
¿encara et feien llaurar?
-No em deixaven aturar
sols a fer una fumada.
-¿No menjaràs una mica
i llavonses tendràs set?-
I ell diu:- Jo no crec
porer arribar a sa pica.

Molts me diuen que ell és vei;
jo dic: -No l’he de cuinar!
I en haver-me de casar,
no en vui d’altre sinó ell.