Es viudos vui alabar
ara que n’hi ha a balquenba:
tots, esquena per esquena,
tirau-los de cap dins mar!

Ja no em veuràs emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
a sa Clova d’es Pont d’Inca.

Si em pensàs fer-te content,
una carta t’escriuria,
i dedins hi posaria
una flor de pensament.