Vós sou la prenda més alta
que compraria amb diners.
Quin joc tan a s’enrevés!
A ca vostra hi sou de més,
i a casa hi feis prou falta.

Just d’un moscard molt valent,
en feren cent bastiments
i cent llanxes canoneres,
taules, buffets I pasteres,
cent barcos per navegar.
I de lo que vaig deixar,
com ho varen replegar,
me va treure per comprar
Sa Jordana i S’Estepar
i es terme de Son Servera,
dalt a baix de sa ribera
i tot es pinar que hi ha.
Si Déu ho vol, n’hi haurà
per tot un any estellar,
i per formiguers cremar
nou mil anys a una terra.

Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.