Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faça bona cara.

- Mu mare, desxondiu-vós,
que el jove se n’és anat.
-Ma fia, ¿com és estat
que no m’ha dit adiós?
-Mu mare, jo l’he engegat
perque amb ell no vui rallar:
com vos ha vista becar,
de mi volia un abraç.

Si en la seva joventut
no serva es llum dret sa dona,
a certa edat és tan bona
com una cosa qui put.