Em fan anar amb so cap alt
com a un mul que han de vendre,
i desiara em fan prendre
palo, sense estar malalt.

S’altre dia me seguí
un pas de riure,
i ara l’he volgut descriure
per mon record.
Jo havia carregat fort
de suc de parra.
A la fi faç butifarra;
ja ho poreu creure!
I també ja poreu veure
que vaig dormir
una nit i un matí
a sa serena,
costellantes o d’esquena,
jo no scom.
Bé me cridava tothom;
la gent venia.
I uns deien que tenia,
en el cor, gota.
I altres deien: -Mal de bóta
deu esser això!
aviat estarà bo,
jo tenc per mi.
¿Qué no veis quin baf de vi
ell deixa anar?
I sols no pot remenar
cama ni peu.
tan llarg com és, aquí jeu,
el malanat.
Fins i tot no s’és adonat
de sa roada.
Bona moneia ha agafada,
gracis a Déu!
I no el pendrà ell sa neu,
per bé que en faça!
Ara sembla una rabassa
que no es pot moure.-
Pre pitjor, se posà a ploure,
la gent fugia
i jo tot sol romania
allà allargat.
Mal a pler i ben banyat
em despertí.
-Ai, Senyor! pobre de mi!
Jo estic remui!-
Ja he badat un poc un ui
i m’aixec dret.
Aferrat a sa paret
i ventolejant,
i, enlloc de passar envant,
tornava arrere.
Vaig compondre com una era,
de trepoleig,
i vaig començar a fer pets
i a suar.
Me n’anava de d’allà
cap a sa casa,
més esbraonat que un ase
qui ha batut.
I sa dona em diu: -Porc brut,
i què n’heu fet?
-He begut un poc de llet
i m’ha fet mal.
-De brocal
deu esser estada!
-No sigues tan malanada!
-Que serà cop de brocal
que no ho conegues
si és blanc o si és negre,
animalot!-
I jo vaig dir: -Poc a poc,
no rallem massa!-
I ja tenc una rabassa
per tirar-lí!
Però ella s’aborda a mi
com un lleó;
-Oh, grandíssim polissó!
-Jo ho dic de vós!-
Mos embolicam los dos..
Ja me té en terra,
i trabucam una gerra
dalt es gerrer.
Ella i tot també caigué,
dins un instant,
i redolant, redolant,
redolàrem bona estona!...

Es dilluns és la Creu.
Es dimarts és el Calvari.
Es dimecres doblegador.
Es dijous, mitjan setmana.
Es divendres, l’esperança.
Es dissabte la cobrança.
Es diumenge, el gastador.