Dins sa garrida d’es Teix una llagosta vermeia se va carregar un feix de dos mil quintars de teia i ella mateixa deia: Si no em basta, en duré més.
Humorístiques
Algaida
En acabar de segar, mos casarem, amor meva, veiam aqueixa gent teva si haurà acabat de rallar.
Oh mon bé, que sou de lluny, i no pensau a tornar! Jo hi voldria porer anar a l'aire, així com el fum.
Jo estava dalt un ravell, una cama a cada banda, i una jove de Randa vengué a prendre’m es capell.
