Dins sa garrida d’es Teix
una llagosta vermeia
se va carregar un feix
de dos mil quintars de teia
i ella mateixa deia:
Si no em basta, en duré més.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Algaida
Núm de glosa
78
Volum
II
Altres cançons relacionades
Saps que ho vaig esser, de llesta,
quan te vaig sentir cantar!
Porgava, i vaig tirar
es garbell, i vaig anar
a escoltar-te a sa finestra.
Només hem menjat cinc bísties
i mos ha costat bon bot,
perque si ho `guéssem tret tot,
alguns les passaven tristes,
que molt poques se n’han vistes,
de cinc pomes a un brot.
Aquell homo tan pelut
que és color d’es llum de ferro,
quan va esser p’es Pla d’es Verro,
de lluny, pareixia un ruc.
Tradicionari de Mallorca
