Dins sa garrida d’es Teix
una llagosta vermeia
se va carregar un feix
de dos mil quintars de teia
i ella mateixa deia:
Si no em basta, en duré més.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Algaida
Núm de glosa
78
Volum
II
Altres cançons relacionades
Dues dones de Porreres
que tenien bones dents
menjaven macs de torrents
i amb sos punys feien estelles.
Alegre va el rossinyol,
a la primavera floca.
Mestre Pere-Joan Roca
té una ganivetota
per matar bruixes al vol.
De Peres i de Jeronis
n’hi sol haver de grossers;
es noms que m’agraden més
són es Juans i es Tonis.
Tradicionari de Mallorca
