Dins sa garrida d’es Teix
una llagosta vermeia
se va carregar un feix
de dos mil quintars de teia
i ella mateixa deia:
Si no em basta, en duré més.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Algaida
Núm de glosa
78
Volum
II
Altres cançons relacionades
Me diuen: -Beneit, no muds
fins que la veuràs casada!-
¿Que no sabeu, estimada,
que sa corda més gruixada
que aguantava s’envelada
ja té tres cordells romputs?
Remaleït interés
que du mu mare tapada!
Si me cas i no m’agrada,
no tenc dona per un mes!
Entenent ne daven elles
que era mel de sa millor,
i va esser s’escudelló
que estava ras de sabó
per decantar ses gadelles.
Tradicionari de Mallorca
