Dalt es Puig de Galatzó
vaig sembrar faves torrades.
Es corbs les m’hauran menjades,
no hi coirè sa llavor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Manacor
Núm de glosa
60
Volum
II
Altres cançons relacionades
A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Sa madona de Montblanc
fila i no treu fuada,
i n’és tan agraciada
com un porc enmig d’es fang.
Com vaig esser enmig de mar,
jo me vaig girar darrera;
vaig dir: “Adiós, Capdepera:
ditxós qui porà tornar.”
Tradicionari de Mallorca
