Ja s’acaba es temps que dóna
alegria molt o poc,
però no s’apaga es foc
que turmenta ma persona.
Es cantar vol alegria
i jo cant i tenc tristor.
No hi ha pena ni dolor
que dins lo meu cor no sia.
Jo no faç sinó mirar
cap amunt, devers ses cases.
No veig cabrer ni veig cabres,
ningú que guard bestiar.