Deixau anar Manacor
i la gent que hi coneixeu;
devers Felanitx vendreu
i alegrareu lo meu cor.

Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.

Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.