Cada dia dematí,
quan m’aixec de dins sa paia,
faç una grossa riaia
p’es qui se riurà de mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Alegria, Humor i comicitat, Ironia, Medi rural
7a7b7b7a
Mixta
4
44
II
349
Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.
Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.