Cada dia dematí,
quan m’aixec de dins sa paia,
faç una grossa riaia
p’es qui se riurà de mi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Artà
Alegria, Humor i comicitat, Ironia, Medi rural
7a7b7b7a
Mixta
4
44
II
349
Un fadrí que va pel món,
ha d’esser subtil i destre.
Quantes n’hi ha que fan festa
per les Verges, i no ho són!
Vaig néixer dins un corral
davall una figuereta,
i amb una senaieta
me varen dur a l’hospital.
Considerau cada qual
quina dona m’ha d’admetre,
en no esser borda o xueta
o ferida d’algun mal!
Ai, Ai! cridàvem tots dos,
quan mos tenien davall
i ballàvem un bon ball
sense haver-hi sonadors.