An es colom diuen marro
quan el criden per menjar;
ses formigues per llaurar
i es moscards per tirar a carro.
Dins es cap hi teniu grins,
cara de rosa encarnada.
Vos han fet una enramada
de canyes, paumes i pins.
Amb fosca m’en vaig, amb fosca,
i amb fosca me’n torn venir;
per això no tenc cap mosca
que em molesti p’es camí.