Si t’embarques, Bartomeu,
jo també ja som partida;
que sàpia fondre-hi ma vida,
no deixaré aquest cos teu.

Si jo t’arrib a encontrar,
garrida, a carreró clos,
no seria tot arròs,
si et dava a roegar s’os
que aquell dia en es pont gros
no et pogueres acabar.

En es carrer de sa Mà
t’enllestiren es papers,
perque xerrares demés,
i ara ja no hi pots tornar.
Ses jovenetes que hi ha,
si te veuen per allà
i te poren agafar,
totes te cerquen girar
sa butza a s’enrevés.