-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Camp Semàntic
aràcnics, Arròs, Clan familiar, cucs i mol·luscs, Exaltació i festa, Humor i comicitat, Insectes, Matrimoni, Ormeigs de cuina
Mètrica
7a7b7b7a7c7a7a
Rima
Consonant
Versos
7
Núm de glosa
32
Volum
II
Núm de pàgina
349
Interpretació
Escarabat a) Persona negra i d’aspecte revellit (Mall.). DCVB
Altres cançons relacionades
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
Un dia, anant a sa Cala,
una gamba veig venir,
i remei que vaig tenir
de tomar-li sa mordala.
An es colom diuen marro
quan el criden per menjar;
ses formigues per llaurar
i es moscards per tirar a carro.
Tradicionari de Mallorca
