A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Camp Semàntic
aràcnics, Arbres i arbusts (Plantes), Bigues, cucs i mol·luscs, Embarcacions, Humor i comicitat, Insectes, Instruments, Ironia, Productes alimentaris
Mètrica
7a7b7b7c7d7e7e7d
Rima
Mixta
Versos
8
Núm de glosa
5
Volum
II
Núm de pàgina
347
Altres cançons relacionades
Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
Amb fosca me’n vaig, amb fosca,
i amb fosca me’n torn venir
perque així no trob cap mosca
que m’enfadi p’es camí.
Tradicionari de Mallorca
